contradictòria recompensa

Contradictòria recompensa

Les conclusions de la XXII Trobada d’Escoles en Valencià

Per Tanya Angulo

Vista general. Foto de Marga Ferrer, en levante-emv.com

El passat 5 d’abril es va celebrar l’edició XXII de la Trobada d’Escoles en Valencià a La Pobla de Farnals. L’afluència hi va ser generosa, unes quinze mil persones segon la premsa i els organitzadors. Un ambient molt vital i festiu que, no obstant això, no ens donava prou motius de goig. Del nostre col·legi hi érem quatre gats, mai millor dit.

Al Cercavila, estava representada només l’AMPA, per la presidenta, la secretària i jo com a vocal de trobades. De famílies, hi estaven les nostres i una més. Ens acompanyava el nodrit grup de famílies i professorat dels altres centres de Godella: el Sant Bertomeu i el Barranquet. D’altra manera, la solitud haguera sigut insuportable.

Sota el nom Gent de pel·lícula, els nostres tallers van ser un èxit de participació. En una hora s’acabà el material d’una de les tres activitats – el mòbil -; és a dir unes 50 unitats. Continuàrem fent les altres dues activitats – el marcallibres i el pòster – fins a esgotar pràcticament totes les existències. Una generosa recompensa a l’esforç que suposa per a les persones que dediquem temps, recursos i il·lusió a esta cita any rere any. Però, la qüestió és si compensa.

Al llarg de la jornada, la presència d’algú del nostre centre va ser simbòlica. Si es fa recompte de la tasca que suposa simplement participar-hi arribem a una conclusió. No sembla sostenible gastar tantes energies i tants recursos per a tan tímida representació i tan pobra assistència.

Hem arribat al punt de fer-nos preguntes. Com és que hem arribat a esta situació? Té sentit ser d’Escola Valenciana, és a dir, continuar sent-ne? Algú sap què suposa això i quines tasques cal fer a nivell de centre i a nivell d’AMPA al llarg de tot un any i quins recursos cal dedicar-hi? Per a qui té sentit tot això, és a dir, de quantes persones i de quins estaments estem parlant? On estava la nostra gent el dia de la Trobada?

Necessitem feed-back i recolzament perquè ens estem quedant sense saldo de perseverança. És un fet que el nostre col·legi no és de línia en valencià, però és un col·legi PIPE (Programa d’Incorporació Progressiva Enriquit). Això significa que al finalitzar la primària, l’alumnat haurà de tenir les competències bàsiques de les dues  llengües oficials. De fet, bona part se’n va a l’Institut triant la línia en valencià.

Tot i respectant les famílies que se senten indiferents o desinteressades pel tema dels drets lingüístics, la cosa no és qüestió de preferències una vegada que els seus fills i filles són alumnes d’un col·legi públic. La qüestió és encara més incomprensible. Què passa amb la gent que es complau amb que el Cervantes de Godella siga a la Federació Escola Valenciana i amb la gent que impulsa i recolza el PIPE?

Tant si som majoria o minoria, no ens podem permetre ploriquejar. Si continuem adormits per l’abúlia, la Llei d’Ús farà uns altres vint anys i seguirem igual o pitjor. No demanem ni heroïcitats ni afiliacions ideològiques. Es tracta simplement de ser conseqüents amb els compromisos adquirits o be d’assumir les conseqüències de no fer res. El PIPE o Escola Valenciana no són la fita sinó els instruments que ens poden facilitar la tasca. Què volem fer? Tenim, en el caràcter propi del centre, un espai legal idoni. Aprofitem-lo per a seguir dibuixant la semblança que representa els valors més notables de la nostra comunitat educativa.